En la secció dels vegetals
frescos d’un centre comercial lauredià, trobem unes maduixetes inesperades per
a aquesta època de l’any. Petites i oloroses. Maduixes d’Andorra, indica
l’etiquetat,
Ens acompanya durant la visita la
responsable del departament de Turisme.
El producte local és un bé preuat i buscat pels visitants. Ha esdevingut el must have dels destins turístics. Els sabors autèntics, obtinguts de la terra
que trepitgem, donen a cada mossegada la impressió de la degustació única,
finita i irrepetible. Quan marxen d’allà, ja no es tornarà a trobar. És qüestió
de la composició de la terra, del grau d’humiditat, d’acidesa, de les mans que
cullen i del carinyo posat en cada fruit recol·lectat.
Arribem de bon matí i l’Antònia
ens espera. Ja fa estona que treballa en el camp amb dos ajudants. Ens
acompanya fins els hivernacles on creixen i maduren maduixes, gerds i
groselles. Una colla d’oques es precipita cap a nosaltres amb crits d’alarma.
Han estat entrenades per avisar de l’arribada d’intrusos i és clar, no ens
coneixen.
Sembla ser que, malgrat el fet que es veu clarament que es tracta d’un cultiu en hivernacle, algunes persones no tenen problemes en anar a fer la seva pròpia collita particular. Que algú mengi una maduixa o dos no té més importància, però és que un dia vaig trobar un senyor que havia entrat amb una safata directament... Quan em va veure va fer mitja volta sense dir res i va marxar. No calculen que són moltes hores de feina i que calen molts quilos per trobar un marge de benefici que justifiqui el negoci. I és que l’Antònia va decidir fer una inversió important fa tres anys per mirar de tirar endavant una producció amb D.O. Andorra. La vida l’havia portat a prendre una decisió: o em tancava en un despatx o em llençava a l’aventura i estar aquí per a mi, és vida, explica.
L’explotació, que compta amb la
producció de verdures amb denominació d’origen –D.O. Andorra- roda al voltant
de verdures de temporada, mongeta, ceba, com no, tabac – fulmitat per les
darreres pedregades- i, a mode de complement, fruites de bosc. La
comercialització depèn essencialment de la capacitat de producció. L’Antònia
vol anar amb cura i pas a pas, sense buscar un ressò imminent. Garantir els
compromisos actuals i la qualitat del producte és bàsic. Comprova les caixes
que els seus dos ajudants van disposant amb les maduixes acabades de collir.
Tornem a l’hivernable:
La Charlotte, entre 12 i 15 grams, carn tendra i
afruitada, surt entre juny i les primeres gelades, així que assegura una bona
remuntada de la producció.
La Mara des Bois: Una maduixa
d’excepció, que ha esdevingut, amb la Gariguette una de les maduixes preferides
pels consumidors francesos. El fruit és molt perfumat i té alhora, una
productivitat forta – fins a 1 quilo per cada planta- bones collites entre maig
i octubre. Deliciosa en confitura.
La producció actual del cal
Gendret és modesta però amb bones perspectives de creixement.
Els gerds i les groselles són deliciosos, ho certifiquem. Altres plantes, com ara el ruibarbre vindran a completar una producció de confitures que s’espera que vagi guanyant en diversitat de sabors i en acceptació entre els consumidors.
Com no pot ser d'una altre manera us deixem una selecció de web amb receptes que tenen la maduixa com a base. Com sabeu, n'existeix una quantitat infinita. La cuina, com la imaginació i com l'art, no tenen límits....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada