Dia 20: de taps i tapes. 1.- introducció al concepte

Nota: aquest post havia de servir per promocionar el curs d'aquesta escola d'Art : Tapes creatives d'alta gastronomia que impartirà la xef Mireia Anglada el proper dia 26 de febrer. Peròooo heu estat tants/tantes a inscriure-us, que ja no queden places. Tot i així, dedicarem un post a aquest curs, i mirarem de passar-vos alguna recepta.


Com que s’apropa la ruta de la tapa, Oscar's 6th Edition del montadito, dels bunyols i dels invents que ens fan salivar, agafats amb les dues mans a la barra del bar, hem decidit actuar amb fermesa. Un costum tan bo i ja tan ancorat en l’agenda laurediana mereix un reconeixement ben documentat. La tapa té una història tan antiga com la necessitat de matar el cuquet de la gana, una essència tan humana com la fugida del compromís, ja que no menges un plat, sinó que en tastes més d'un a miquetes, i una simpatia que fa saltar pels aires les fronteres: els bars de tapes, les tapás pronunciat en francès, apareixen i desapareixen segons els corrents urbanites del món mundial. La recerca ha estat feixuga. Cada cop que apareixia una informació, venia acompanyada d'unes quantes més. Si parléssim de cabells blancs, serien aquells sis que venen a l'enterrament del que has arrencat. Un clic a una entrada al Google i Pof! Blocs i blocs i articles i Youtubers dedicats a alimentar canals sobre tapes i taps que tapen coses argh!
 

Blogger decidint què posa i què no





Bé, una cosa sembla clara: existeix una relació directe entre les tapes i el continent, got o copa,  per al consum de vi, cervesa etc...La tapa, en el seu origen havia de TAPAR. Eeeehhh no l'esperàveu aquesta! Ha calgut fer un esforç i calcular les conclusions abans de fer-les públiques.

Sip! La cuina i la gastronomia són la química i la física aplicades a les cassoles i nosaltres som un bloc I+D.






Tenim dues teories per a explicar com va sorgir la tapa de la nostra Ruta. Mireu atentament les dues imatges que teniu a continuació:

Figura 1: tapa rodona

Figura 2: tapa rodona

 

Tenen moltes semblances: són rodones i són tapes per començar. 
També tenen diferències: la primera, impedeix que les mosques i la pols entrin a l'ampolla, que el líquid vessi, o que s'escapi el gas de la Cocaco...del refresc, vaja. La segona només pot impedir l'entrada de les suposades mosques i de la pols, però quant al gas o el vessament del líquid, no pot fer res.

Entre totes les coses que hem trobat pel camí, hem ensopegat amb l'inventor del tap de rosca per a refrescos. Aquí no hi fa res, però com que ho hem trobat enmig d'una recerca dura, feixuga, durant hores i hores en les quals les obres de la vorera de l'avinguda Rocafort han fet sonar les perforadores sota el despatx, no desaprofitarem segons quin material. 

Les perforadores no paren, les perforadores no paren les perforadores no paren, les ferporadores na poren, les porafadores ne poran.......

o

Doncs aquí teniu en ...mmm....com era...William Painter! Retratat - molt ben pentinat per a l'ocasió - al costat del croquis de la tapa que va inventar.










Bé, tornem a la quëstió de les tapes de menjar.

A tots ens és familiar aquesta situació:

Vols seure al restaurant o fem unes tapes?

Per què de les tapes de tapar, van venir les tapes de menjar. Alguns atribueixen aquesta evolució etimològica a Alfons X el savi, i d'altres a Ferran de Castella, el marit d'Isabel de Castella. Serà una qüestió que desenvoluparem en l'apartat 2 d'aquest tema. És a dir, demà. Si algú té aportacions, idees, receptes o el que sigui en relació amb les tapes (les de menjar, no les de tapar) ara és el moment de fer un comentari!