 |
| "Taques" Ramon Aumedes -març 2012- |
 |
| Il·lustració pertanyent a Bibliopoemes.blogspot.com |
Arriba el moment de celebrar la Pasqua:
La mona de Pasqua
Amb cor de pa de pessic,
de gust suau com caramel,
quan li clavo queixalada,
sembla que mastegui el
cel.
Coronada amb un gran ou,
amb pollets i una
gallina,
vestida de xocolata
és llaminadura fina.
Visca la mona de pàsqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans i
petits
i en un no res és menjat.
Lola Casas
Aquells que ens seguiu, sabeu que aquest és un espai on art i gastronomia no es poden separar.
No poden deixar passar l'ocasió de parlar de la cuina d'aquesta època de l'any. És una cuina marcada per la tradició i pel calendari religiós. Podem trobar gran quantitat de receptes per plats propis d'aquestes dates. Us recomanem la xarxa social de cuina Receptes.cat per la gran quantitat de receptes que hi trobareu.
El receptari tradicional de Setmana Santa té un protagonista indiscutible: el bacallà. Cada cuiner i cada cuinera us podrien explicar les seves variants. Tenim la sort que a Sant Julià de Lòria els bons cuiners són legió. A l'avinguda Rocafort, tota renovada i embellida per rebre la primavera, trobem el Bar-Restaurant COTO.
Als comandaments de la cuina, trobem en Domingo Núñez, ben conegut dels parroquians lauredians per tots els anys que porta servint-los plats i tapes, si bé fa un temps el COTO, com se l'anomena per aquí, es va taslladar a la seva adreça actual des de l'avinguda Verge de Canòlich, just davant del Centre cultural. Els seus preparats a base de bacallà tenen fama per la traça que té en tractar aquest producte. El bacallà, el més muntanyenc dels peixos, té una textura agraïda per la cuina, però necessita equilibri quant al punt de cocció. Es pot fondre en la boca però també resultar sec com un suro al sol si està massa fet.
El bacallà a més, es presenta sota moltes etiquetes, pel seu origen i punt de pesca: Escandinàvia i el Nort-est de l'Atlàntic a banda d'altres punts de captura, pel tractament de conservació, o per la part que utilitzem: morro, lloms, cocotxes etc... En Domingo ens ha rebut al seu restaurant per parlar-nos d'un bacallà comercialitzat i conegut com el "Pota negra" en la seva espècie: l'Skrei. Tot bacallà és nòmada, neden quilòmetres i quilòmetres en aigües fredes. Però es coneix que l'Skrei és el nòmada entre els nòmades, ja que el seu nom en Noruec significa precisament això: el nòmada.
Comença la seva ruta en el Mar de Barents, a l'oceà Àrtic, al nort de Noruega i Rússia (que algú ens porti guants, ens estem gelant escrivint això) i després de créixer i nedar per aquelles aigües durant cinc o set anys, s'apropa a l'illa de Lofoten on les aigües són més tèbies - no ens hi banyariem tampoc- per reproduir-se. És quan es captura i es comercialitza ràpidament ja que la seva carn és apreciada per una textura ferma i sucosa.
La primavera és l'època daurada pels amants de l'Skrei. És quan es produeixen les millors captures. Tot el què vulgeu saber d'aquest peix a Mardenoruega.
Us assegurem que no estava preparat, però mentre en Domingo Núñez ens explicava aquests detalls, va arribar la comanda de peix pel restaurant. Repetim: no estava preparat. Així que el cuiner ens va ensenyar la blancor de la carn de l'Skrei que poc després prepararia.
En Domingo, cuiner entusiasta d'aquest producte, revela per als lectors de cursetdecuina.blogspot.com la seva recepta per als lloms de bacallà que ha rebut. Molt adequada per a Setmana Santa i amb la qual destaca les qualitats del producte. Preneu nota:
Ingredients:
- Uns talls de llom de bacallà Skrei -tants com comensals-
- Un grapadet de panses
- Un grapadet de pinyons
- Alls tendres
- Mel
- Un got de vi blanc ( En Domingo Núñez aconsella el Txacolí)
Preparació:
- Salem el peix ( no oblidem que és Skrei fresc)
- Posem un raig d'oli d'oliva a escalfar a la paella
- Quan sigui calent, marquem, és a dir, passem ràpidament cada banda del tall de llom que volguem servir per sellar la carn del bacallà i que més tard no ens quedi sec.
- Retirem el bacallà i en la mateixa paella afegim si cal una mica més d'oli d'oliva i hi saltegem els alls tendres, les panses i els pinyons. El pas següent és abocar el got de vi blanc i deixar reduir-ho tot plegat amb un raig de mel. Quan el conjunt hagi reduït, els lloms de bacallà i la salsa poden reunir-se per anar junts al plat. En Domingo creu que uns pebrots saltejats poden ser una bona companyia per aquesta recepta.
 |
| Art, vida social, tradicions i cuina són branques del mateix arbre |
No poden deixar passar l'ocasió de parlar de la cuina d'aquesta època de l'any. És una cuina marcada per la tradició i pel calendari religiós. Podem trobar gran quantitat de receptes per plats propis d'aquestes dates. Us recomanem la xarxa social de cuina Receptes.cat per la gran quantitat de receptes que hi trobareu.
El receptari tradicional de Setmana Santa té un protagonista indiscutible: el bacallà. Cada cuiner i cada cuinera us podrien explicar les seves variants. Tenim la sort que a Sant Julià de Lòria els bons cuiners són legió. A l'avinguda Rocafort, tota renovada i embellida per rebre la primavera, trobem el Bar-Restaurant COTO.
Als comandaments de la cuina, trobem en Domingo Núñez, ben conegut dels parroquians lauredians per tots els anys que porta servint-los plats i tapes, si bé fa un temps el COTO, com se l'anomena per aquí, es va taslladar a la seva adreça actual des de l'avinguda Verge de Canòlich, just davant del Centre cultural. Els seus preparats a base de bacallà tenen fama per la traça que té en tractar aquest producte. El bacallà, el més muntanyenc dels peixos, té una textura agraïda per la cuina, però necessita equilibri quant al punt de cocció. Es pot fondre en la boca però també resultar sec com un suro al sol si està massa fet. El bacallà a més, es presenta sota moltes etiquetes, pel seu origen i punt de pesca: Escandinàvia i el Nort-est de l'Atlàntic a banda d'altres punts de captura, pel tractament de conservació, o per la part que utilitzem: morro, lloms, cocotxes etc... En Domingo ens ha rebut al seu restaurant per parlar-nos d'un bacallà comercialitzat i conegut com el "Pota negra" en la seva espècie: l'Skrei. Tot bacallà és nòmada, neden quilòmetres i quilòmetres en aigües fredes. Però es coneix que l'Skrei és el nòmada entre els nòmades, ja que el seu nom en Noruec significa precisament això: el nòmada.
Comença la seva ruta en el Mar de Barents, a l'oceà Àrtic, al nort de Noruega i Rússia (que algú ens porti guants, ens estem gelant escrivint això) i després de créixer i nedar per aquelles aigües durant cinc o set anys, s'apropa a l'illa de Lofoten on les aigües són més tèbies - no ens hi banyariem tampoc- per reproduir-se. És quan es captura i es comercialitza ràpidament ja que la seva carn és apreciada per una textura ferma i sucosa.
La primavera és l'època daurada pels amants de l'Skrei. És quan es produeixen les millors captures. Tot el què vulgeu saber d'aquest peix a Mardenoruega.
 | |
| Domingo Nuñez parla ens ensenya la peça de bacallà que està a punt de preparar |
Us assegurem que no estava preparat, però mentre en Domingo Núñez ens explicava aquests detalls, va arribar la comanda de peix pel restaurant. Repetim: no estava preparat. Així que el cuiner ens va ensenyar la blancor de la carn de l'Skrei que poc després prepararia.
 |
| La comanda de peix acabada d'arribar a la cuina |
En Domingo, cuiner entusiasta d'aquest producte, revela per als lectors de cursetdecuina.blogspot.com la seva recepta per als lloms de bacallà que ha rebut. Molt adequada per a Setmana Santa i amb la qual destaca les qualitats del producte. Preneu nota:
Ingredients:
- Uns talls de llom de bacallà Skrei -tants com comensals-
- Un grapadet de panses
- Un grapadet de pinyons
- Alls tendres
- Mel
- Un got de vi blanc ( En Domingo Núñez aconsella el Txacolí)
Preparació:
- Salem el peix ( no oblidem que és Skrei fresc)
- Posem un raig d'oli d'oliva a escalfar a la paella
- Quan sigui calent, marquem, és a dir, passem ràpidament cada banda del tall de llom que volguem servir per sellar la carn del bacallà i que més tard no ens quedi sec.
- Retirem el bacallà i en la mateixa paella afegim si cal una mica més d'oli d'oliva i hi saltegem els alls tendres, les panses i els pinyons. El pas següent és abocar el got de vi blanc i deixar reduir-ho tot plegat amb un raig de mel. Quan el conjunt hagi reduït, els lloms de bacallà i la salsa poden reunir-se per anar junts al plat. En Domingo creu que uns pebrots saltejats poden ser una bona companyia per aquesta recepta.
Que vagi de gust!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada