Nota: aquest post havia de servir per promocionar el curs d'aquesta escola d'Art : Tapes creatives d'alta gastronomia que impartirà la xef Mireia Anglada el
proper dia 26 de febrer. Peròooo heu estat tants/tantes a inscriure-us,
que ja no queden places. Tot i així, dedicarem un post a aquest curs, i
mirarem de passar-vos alguna recepta.
En aquest post d'avui, reprenem el camí entre això:
 |
Gerra tapada per un tall de pernil
i això:
Tapa d'alta gastronomia elaborada per Mireia Anglada - la cuinera que impartirà el curs el dia 27 de febrer-
Alfons X el Savi va nèixer el 1221 a Toledo i va esdevenir rei a la mort del seu pare, Ferran III de Lleó i Castella el 1252. Va desenvolupar una intensa activitat cultural. Era un home observador i com a tal, treballava intensament per fer més fàcil la vida als seus súbdits. Per exemple, va veure que en les converses amb els diplomàtics i els mercaders, les diferències lingüístiques no eren bones pels negocis. Va decidir doncs fundar l'Escola de traductors de Toledo.
Essent una persona curiosa i observadora, en les recepcions on oferien una copeta als visitants va presenciar escenes com aquesta:
Va atribuir el comportament al consum de vi en dejú. Va decretar que els hostals, tavernes, o qualsevol comerç que despatxés vi, havien d'acompanyar la beguda amb una mica de menjar. S'evitava d'aquesta manera que la beguda pugés al cap ràpidament.
Els comerciants van pensar que a més d'una despesa - ara havien de servir un bocí del que fos per menjar- haurien d'embrutar els quatre plats que tenien. Van decidir servir les begudes així:
 | |||
| Tall de pa damunt la copa. Només embruten les molles que cauen |
A poc a poc, l'oferta gastronòmica millorà:
Tapes que tapen i que es mengen...
A tot el regne de Castella i els seus entorns, els cavallers celebraven aquesta nova forma de servir el vi i brindaven a la salut del rei Alfons, com mostra la fotografia en blanc i negre de l'època:
La idea agradà tant, que Alfons X va passar a ser conegut com Alfons X el Savi per la bona idea que havia tingut. I les mostres de reconeixement no van deixar de sorgir per tot arreu en forma de retrats
Uns més afavoridors que els altres...
I algunes estàtues...
El temps va anar passant i la tapa esdevingué cada cop més nutritiva:
 | ||||||||||
| Tapa que obtura el pas de la beguda vers l'aparell digestiu, segons les opinions atribuïdes a Alfons X el Savi |
Existeixen altres versions de la història: Ferran de Castella, el marit d'Isabel la Catòlica o Alfons XIII, molt més tard, de fet uns sis segles i mig després, s'haurien queixat de la caiguda de mosques a la beguda i un restaurador o cambrer atent hauria posat un tall de pernil, xoriço, formatge, botifarra....varia segons les versions, damunt la beguda per tapar-la.
 |
| Tataki de tunyina de Mireia Anglada |
Avui en dia una tapa pot ser això:
O pot ser això: una croqueta per acompanyar una canya
Sigui com sigui, la ruta de la Tapa us donarà l'ocasió de tastar-ne de moltes maneres. Ja ens direu què us sembla. Bon profit!
